Cafè filosòfic PENSA

De la mateixa manera que el darrer segle ha qüestionat un model d'Estat que considera obsolet i problemàtic, al final de l'Edat Mitjana, i sota el paraigües del platonisme, també sorgeixen dissidències. Aquestes són polítiques i religioses, tenen lloc tant a l'Orient Pròxim com a l'Imperi Bizantí, sota l'Islam i l'Ortodòxia; i seran condemnades per paganisme i perseguides. Veurem en què consisteixen, què rescaten dels antics i com inspiren el Renaixement i de quina manera conjuguen filosofia, política i teologia.


Marta Palacín és professora d'Antropologia Filosòfica a la Universitat de Barcelona i coordinadora del cicle Filosofia i cinema. Llicenciada en Periodisme per la UAB i en Filosofia per la UB, és Màster en Tradició Clàssica i Pensament Contemporani i finalitza enguany el seu doctorat en Filosofia, enfocat en la filosofia política i la història del pensament. També està treballant en la traducció i l'estudi de la polèmica obra coneguda com Les diferències entre Plató i Aristòtil. Forma part del grup d'investigació Eidos: Platonisme i Modernitat. Acaba de tornar d'Atenes de col·laborar amb la National Hellenic Research Foundation. Compta amb diferents publicacions tant en revistes com en llibres especialitzats amb títols com De la quietud estatal al movimiento social; De la conjunció entre els carrers, els objectes i els subjectes. (Dis)funcions de l'espai urbà; De les deesses a la política de guerra. Dona i reproducció a l’antiga Grècia; El oráculo como detonante de lo trágico en la antigua Grecia; o L’ús de la prisca sapientia a favor i en contra del cristianisme en les propostes de Marsilio Ficino i Gemist Pletó.