El doble a la literatura. La identitat problemàtica

Una de les qüestions que més ha preocupat la literatura moderna i contemporània és la noció de la identitat humana.  Qui som en realitat?  Un dels elements que millor encarna i identifica el pas de l’època antiga a la moderna és el tractament de la idenitat humana, que passa de ser monolítica i comprensible a diversa i problemàtica.  El romanticisme, en la seva recerca obstinada d’un coneixement més ambiciós i inclusiu de la condició humana i la realitat que ens envolta va explorar la identitat per oferir-ne un model més ric, divers i més ajustat a la veritat.  Els romàntics van encarnar aquesta nova visió de la identitat humana en una figura inqüestionable:  el doble o el «doppelgänger» en la seva versió alemanya.  I des d’aquest punt de partida, tot al llarg del segle XIX i XX, la literatura no ha fet altra cosa que anar generant concepcions de la identitat humana, cada cop més complexes, cada cop difícils, cada cop més encertades.

 

Programa (del 15 de febrer al 17 de maig):

 

Segle XX, «Deixeu-me sol, que só molts» (J. V. Foix)

 

—Antecedents:  canvis de paradigma social i cultural.

—La complexitat de la identitat moderna i contemporània.

—El doble i l’alteritat:  projecció, empatia, simpatia.

—Ego i alter ego.

—El doble i qüestions de gènere.

—El doble i els extrems:  desplaçament i alienació.

—Els límits de la identitat:  la deshumanització dels Camps d’Extermini.

—Teoritzacions contemporànies:  R. D. Laing, Jacques Derrida, Jacques Lacan i Roger Bartra.

—Introducció a l’obra de Rudyard Kipling (1865-1936) i lectura de la novel·la Kim 1901.

—Introducció a l’obra de Janet Lewis (1899-1998) i lectura de la novel·la La mujer de Martín Guerre 1941.

—Introducció a l’obra d’Italo Calvino (1923-1985) i lectura de la novel·la El vizconde demediado 1952. 

—Introducció a l’obra de José Saramago (1922-2010) i lectura de la novel·la El hombre duplicado 2002.