METAMORFOSI! La transformació com a recurs artístic

Aquest curs pretén aproximar-nos a una idea en principi desconcertant però molt present tot al llarg de la història de l’art i que se’ns mostra com a enormement fecunda: la idea de metamorfosi o transformació creativa. Dels Bestiaris i l’escultura romànics fins a Picasso, tot passant per Arcimboldo, pels groteschi barrocs, els Ready-made de Duchamp o els collages de Max Ernst... la lògica creativa de la metamorfosi travessa de cap l’art occidental. Nosaltres intentarem reconstruir els principals episodis d’aquest apassionant procés.
           

Programa
 
1.- Introducció. Metamorfosis! La transformació creativa com a estratègia artística: d’Ovidi a Loos.
 
2.- Ovidi & Cia. Monstres, quimeres, prodigis... La supervivència dels déus antics. Del monstre medieval al prodigi: les Wunderkammer renaixentistes. El Bosco.
 
3.- Barroquismes: grottesco, capriccio, invenzione. El grotesc barroc i la seva pervivència. Capricis i invencions a l’art del Barroc. Arcimboldo & Cia.! Freaks!
 
4.- La ciència romàntica de les metamorfosis. Goethe i la metamorfosi. Turner, Goethe i la Farbenlehre. El Simbolisme: Redon, Khnopff, Toorop. Baudelaire, Huysmans i el monstre.
 
5.- Rimbaud, Duchamp i el retorn dels alquimistes. El Rimbaud alquimista del Verb. Mallarmé. Viena 1900: Klimt i Schiele. Duchamp, el Ready-made, la transfiguració del banal.
 
6.- Dadà i el Surrealisme: collage, cadavre exquis... La destrucció creativa: Dadà. Les màquines dadaistes. El cadàver exquisit. Miró, Dalí i Magritte. Max Ernst.
 
7.- Picasso, el rei de les metamorfosis. La personalitat de Picasso, exemple de metamorfosi. El treball de Picasso amb les formes: del Cubisme al Surrealisme. Escultura.
 


Bibliografia
 
- AAVV, Picasso, Fundación Mapfre, 2003.
- AGAMBEN, G., Lo abierto. El hombre y el animal, Pre-Textos, 2005.
- BURKERT, W., El origen salvaje. Ritos de sacrificio y mito entre los griegos, El Acantilado, 2011.
- CIRLOT, V., Hildegard von Bingen y la tradición visionaria de Occidente, Herder, 2005.
- CONNELLY, F. S., Lo grotesco en el arte y la cultura occidentales, Visor, 2016.
- DANTO, A. C., La transfiguración del lugar común, Paidós, 2002.
- DAVY, M.-M., Iniciación a la simbología románica, Akal, 2005.
- DE LA FLOR, F. R., Imago. La cultura visual y figurativa del Barroco, Abada, 2009.
- FREUD, S., Lo siniestro, J. J. de Olañeta, 1979.
- JIMÉNEZ, J., La imagen surrealista, Trotta, 2013.
- OVIDI, Les metamorfosis, Quaderns Crema, 2008.
- PANOFSKY, E. – F. SAXL, Mitología clásica en el arte medieval, Sans Soleil, 2016.
- RAMÍREZ, J. A., Duchamp. El amor y la muerte, incluso, Siruela, 1993.
- SIMMEL, G., Goethe, Prometeo, 2005.
- YVARS, J.-F., El siglo del collage. Una apreciación radical, Elba, 2012.


EDUARD CAIROL CARABÍ és Doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona (UB) amb una tesi sobre l’estètica del romanticisme alemany. Ha estat professor a l’Escola EINA de disseny i art. Actualment és Professor d’Història i Teoria de l’Art a la Facultat d’Humanitats a la Universitat Pompeu Fabra (UPF). És especialista en l’art i la literatura del segle XIX, i ha explorat sovint les relacions entre l’art, la filosofia i la religió durant aquest període i el primer quart del segle XX, tema sobre el qual ha impartit conferències, cursos i seminaris a diverses institucions i publicat nombrosos articles i capítols de llibres. La seva recerca s’orienta preferentment cap al Romanticisme, el Simbolisme i l’Avantguarda europeus. És autor de Maragall i Novalis: poesia i experiència mística (Claret, 2000) Així mateix, també és autor d’una traducció de Novalis (Himnes a la Nit. La Cristiandat o Europa DVD, 2001) i una de Rilke (Ewald Tragy i altres textos de joventut, Tusquets, 2004). Ha editat en castellà la novel·la Obermann, de Senancour (KRK, 2010).