Les nostres recomanacions i propostes

¿Què és el temps? Si ens posem a debatre-ho, difícilment trobarem una definició clara i unívoca que satisfaci a tothom. Tal com acostuma a passar amb aquells conceptes que no se cenyeixen a un únic camp del saber, la seva comprensió adquireix matisos diferents en funció de la persona o la disciplina que els evoca. Tot i això, la reflexió sobre la naturalesa i el sentit del temps ha sigut un objecte recurrent en la nostra tradició filosòfica, científica i cultural. Voler entendre les lògiques que el regeixen, intentar descriure’l o fins i tot dominar-lo ha sigut una de les grans obstinacions de la humanitat.

Avui en dia, l’interès per la qüestió del temps es manté més viu que mai. El clima d’acceleració i incertesa per on discorren les nostres vides ens proporciona noves formes per pensar-lo o percebre’l i ens convida a reprendre l’aporia que Agustí d’Hipona va fer notar en un passatge famós de les seves Confessions: «¿Què és el temps? Si no m’ho pregunta ningú, ho sé. Però algú m’ho pregunta i ho vull explicar, em trobo que ja no ho sé». Els tres textos que presentem aquí divergeixen en la mirada i s’esforcen a explorar respostes possibles i explicacions.

A Tiempo, Rüdiger Safranski —biògraf de Goethe Heidegger, Nietzsche, Schopenhauer y Schiller— ens planteja un exercici filosòfic d’indagació per les distintes experiències temporals que configuren les nostres vides. Per fer-ho, considera fins a un total de deu tipologies temporals que ens afecten directament: el temps de l’avorriment, el del començament, el socialitzat, el del món, el de la vida... Cadascun presenta les seves pròpies particularitats i en conjunt constitueixen un mosaic de representacions que garanteixen un aproximació rigorosa a la qüestió de la temporalitat. Es tracta d’una narració clara i precisa, amenitzada amb oportunes referències literàries, històriques i filosòfiques.

Al seu torn, Cronometrados pren com a punt de partida la imatge d’una societat que manté una relació obsessiva amb el temps, un fet que Simon Garfield relaciona amb el delirant «anhelo por medirlo, contarlo, venderlo, grabarlo, representarlo, inmortalizarlo y darle sentido». La proposta de l’autor de En el mapa consisteix a oferir un conjunt d’històries que permetin captar el pes i la significació de les nostres relacions diàries amb la categoria temporal. L’alentiment del temps durant un accident de trànsit, la instauració fallida del calendari republicà francès o la sincronització horària que va imposar l’arribada del ferrocarril, són alguns dels relats que Garfield fa servir com a pretext per endinsar-se en les dinàmiques, els usos i els problemes que acompanyen la temporalitat.

Moltes de les inquietuds formulades per Safranski i Garfield les trobem també recollides a l’assaig de Judy Wajcman: l’escassetat de temps, la seva mercantilització o la sensació d’acceleració. Amb un enfocament més sociològic, Esclavos del tiempo estudia la incidència de la tecnologia sobre el nostre ritme de vida quotidiana i posa alguns mites i paradoxes sobre la taula. Dit d’una altra manera, que el progrés i la industrialització no hagin reduït el treball ni incrementat l’oci; que la sensació d’asfíxia augmenti cada vegada que anem a parar a la tecnologia per optimitzar i gestionar millor el temps; o que mantenir-se ocupat i aqueferat hagi aconseguit valors tan positius en la societat.

En definitiva, el lector té a l’abast tres llibres plens de reflexions i curiositat per prendre consciència sobre un tema tan transcendental. Valgui com a al·legat la declaració següent d’Agustín García Calvo: «Nos está matando, y ¿no vamos a tratar siquiera de saberlo? Te está matando, y ¿no vas por lo menos a saber quién es?» (Contra el tiempo).