Dividits en tres parts i publicats separadament a l’origen (el 1940, el 1944 i el 1955), els Diaris de bord constitueixen un prodigiós itinerari poètic que ens permet conèixer la complexa condició de l’expatriat i la seva particular visió d’una de les èpoques més atziagues de la història recent. La metàfora de la navegació suggerida pel títol serveix a l’autor per recórrer els principals esdeveniments del seu temps i del seu poble: la dictadura militar en vigílies de la Segona Guerra Mundial, el dolor de l’exili durant l’ocupació nazi de Grècia, i el difícil procés de descolonització de Xipre. Aquest llibre és indubtablement una mostra excel·lent de la millor poesia del segle XX.