"Trenes tallades. Records d´una nena de Rússia", és el relat corprenedor dels anys d´exili forçat de la Roser Rosés, una nena de 12 anys, que l’any 1938 va ser enviada pels seus pares a la URSS per a salvaguardar-la dels estralls de la Guerra Civil, del que va tornar l’any 1947 convertida en una dona amb unasensibilitat i una formació incompatible amb l’Espanya franquista. És la història lúcida, tendra i intensa d´una infantesa i adolescència marcades per les guerres que ha tardat molts anys en poder ser explicada.
«Quedaven enrere a l’URSS set anys i mig de la meva vida, set anys i mig de vivències inimaginables a través dels 12.000 quilòmetres de desplaçaments i perilloses evacuacions que havia hagut de fer a causa de la maleïda guerra; allà quedaven una part de la meva infantesa i tota la meva adolescència, en una estada que havia esdevingut molt més llarga del que ningú havia previst, en aquell immens país. M’emportava amb mi uns estudis, unes alegries —poques— i molta dissort. I la sensació de sentir-me forta i afortunada per haver sobreviscut a tot.