Des de finals de la dècada dels anys vuitanta del segle XX, els estudis sobre la ironia han experimentat un auge extraordinari, tant en l´àmbit de la teoria literària com en els estudis aplicats a l´anàlisi de les literatures nacionals o de l´obra dels autors. Així doncs, podríem afirmar que la ironia s´ha introduït al centre de la indagació literària coetània, fins al punt d´acabar convertint el fenomen irònic gairebé en sinònim de literarietat. Els trenta-un estudis aplegats en aquest volum naixen de la intenció de contribuir en aquesta direcció, amb aportacions centrades en la investigació de la ironia en un període decisiu de l´època contemporània: les quatre dècades que transcorren entre la crisi ideològica i estètica del tombant del segle XIX al XX i l´esfondrament que representa l´inici de l´expansió nazi i la instauració de la dictadura franquista. Tot i que l´objecte central del volum és la literatura catalana, hi ha hagut la voluntat de donar-hi cabuda a altres literatures occidentals, sens dubte, com una manera d´oferir una mirada més àmplia sobre el fenomen irònic i d´acollir estudiosos que se n´han ocupat, amb l´aplicació a autors i textos del nostre àmbit cultural.