En aquest segon volum de la trilogia «Foraster de Fora» titulat Lisboa direcció París —amb el propòsit de contagiar-lo d’un alè més Pla, Gaziel i, potser, Xammar—, el protagonista deixa enrere Nàpols per iniciar noves aventures que el duran camí de Portugal, primer, i, després, a la capital de França. Precisament a París, al cafè La Palette, bistrot d’artistes, desvagats i somiatruites, tindrà lloc un encontre sorprenent que marcarà la seva existència i, amb l’ajuda d’una colla de personatges cultes, extravagants i esnobs i de grans dosis de cafè crème, blanc cassis, gitanes sans filtre i un empatx de Nabokovs, Yourcenars i d’altres espècimens de la mateixa condició, s’entossudirà en intentar trobar debades una sortida existencial a la seva vida. Traspuant la literatura més políglota i l’humor més enginyós, l’escriptura de Manuel Foraster ens dibuixa un retrat una mica desenfocat però inesborrable i indulgent d’una generació lletraferida i cosmopolita de la Barcelona de finals del segle XX...